Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 5 de juliol de 2014

Insidioses

Gustave Caillebotte
Explica una llegenda que en època de cavalls i carros hi va haver-hi una dona que parlava amb les plantes i els arbres del bosc. Tots ells la van fer coneixedora de vivències que tenien o bé que havien tingut. Unes històries eren tristes, altres eren d’agradables i moltes altres divertides. La dona, anava de poble en poble transmeten a les persones tot el que li comunicaven. La història que més impactava era la d’un gran Roure i la d’un petit Esquirol. El relat deia que el Roure i l’Esquirol sempre se les tenien. El Roure li recriminava a l’esquirol que amb les seves corregudes amunt i avall acabaven estressant-lo de mala manera. L’esquirol li recriminava al Roure que les seves queixes eren esgotadores. A vegades, i pel sol fet de no escoltar rondinar al Roure, l’Esquirol anava de puntetes i molt a poc a poc. El Roure, aleshores, es preocupava per no sentir sobre la seva escorça les anades i vingudes del petit esquirol i li recriminava que anés tan silenciós, perquè després patia per si li havia succeït alguna cosa. L’Esquirol ja no sabia que fer perquè el gran Roure no es queixes per a tot i de tot. Un dia va esbrinar quin era el seu problema. Va demanar ajuda per portar a terme el que pretenia i la solució va ser tan encertada que el gran Roure va poder viure tranquil i assaborint el tot del tot. El petit Esquirol va descobrir que tot el malestar continu del gran Roure no era res més que les males herbes que l’envoltaven, i un dia, amb l’ajuda d’animals del bosc, van liquidar aquelles males influències que envoltaven al gran Roure i aquest va deixar de tenir intervencions continues que el feien patir gratuïtament i l’inflaven la sàlvia que corria pel seu tronc. A partir d’aquell dia les “males herbes” ja no tenien a qui dominar i van acabar desapareixen d’aquell entorn. Les  coaccions alienes al seu bon fer van quedar en l’oblit, i ell, el gran Roure, va poder viure com cal.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Així es com un se pot treure damunt tots els obstacles que impedeixen fer una vida sense sentir-se al·ludit.
Petons

Mónica Pin

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Al·ludit o oprimit Mònica?