Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 7 de juliol de 2014

Fes memòria!

Astrid Garrobo


Si alguna vegada et diuen
si has vist mai al cel vestit
de gala i a la terra farcida
de colors, no t’estranyis.
Qui t’ho pregunti intueix
qui ets, tot i que tu encara
no ho saps. Aleshores
no responguis de seguida.
Pensa, recorda, fes memòria,
preguntat. Segur que en algun
moment hauràs vist al cel
morir per la terra i al mar
plorar llàgrimes blanques.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé pensat. Ho tindré hem comte.
Petons
Mónica Pin

xavier pujol ha dit...

El cel mor cada nit. I ressucita l'endemà.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un petonàs Mònica Pin!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Per sort Xavier, per sort!!!