El mal pas d’un senderista va provocar
que quedés separada del grup. Rodolava
en picat muntanya avall. En aquest trajecte
sobtat, i sense aturador, va pensar que ara
hauria de fer noves amistats. A les altres,
les havia conegut arran d’una tempesta
d’hivern quan un llamp va partir la branca
d’un pi, i aquesta al tocar terra va arrastrar-la
metres enllà. Era petitona, es deia Xita. Era
una pedreta calcària de color marró clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada