Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 21 de juny de 2014

Tropell

Un dia em van explicar una història
d’una persona sàvia que amb paraules
insistents t’animava quan estaves
al fons del pou i que t’aturava quan
Raul Soldi
no tocaves de peus a terra. No vaig
poder esbrinar qui era, ni d’on era.
Amb el temps, però, vaig descobrir
que aquesta història no és res més
que la història d’un mateix; la saviesa
innata és el llegat dels nostres
predecessors. Alguns la ignorem, d’altres
l’enaltim,  i d’altres la usem. Aquesta
persona no és tal, sinó que és un múscul
que s’anomena cervell i està embafat per
un col·lectiu que es fan dir “Pensaments”.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Sàvies reflexions

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Bon dia Xavier!...i non dia pel teu savi!!!