Estat!

Es sentia quadrada. Aquest estat la pertorbava

ostensiblement i la consumia malèficament.

Li agradava estar rodona, perquè  les idees

no es podien amagar per cap racó, ja que totes

restaven visibles i això provocava que s’enredessin

unes amb les altres; en aquesta naturalesa s’hi vivien

grans moments d’eufòria esbojarrada. Però el que

mes la fascinava era quan estava enmig de línies rectes,

perquè aleshores passava d’una banda a l’altra

on els pensaments es tenien que atrapar I seleccionar;

aleshores vivia, vivia molt sense moure’s del seient.