Anaven el 3 i el 8 conversant
tranquil·lament, quan de la cantonada
va sortir com una bala l’1. El
xoc
va ser tan brutal que els tres van acabar
embolicats pel terra. El 4, que estava
apuntat al balcó va cridar al 5 que
estava
fent el cafè. El 9 i el 2 que xerraven
més avall van anar a auxiliar-los.
L’embullat en el que havien quedat
atrapats feia difícil esbrinar qui era qui.
El 0, tot parsimònia, va creuar
el carrer
per anar a veure el que estava succeint.
El 6, ho guaitava tot des de l’hamaca
del seu jardí, mentre el 7 li
recriminava
la patxoca que tenia davant l’incident.
6—Què vols que hi vagi a fer? Si ja són tots allà socorrent-los!
7—No m’estranya que tinguis el cul tan rodó, amb aquesta gansoneria.
6—I tu què? Amb l’excusa de portes visera sempre dius que no veus res i et
lliures de tot.
0—Que ha passat nois?
4—L’1, que sempre va amb presses i fa estralls.
5—Qui són els d’aquest embolic? No els distingeixo...
4—El 3, el 8 i l’indomable de l’1.
9—Nois, resteu-vos quiets o no us podrem desfer!
2—No rondinis tant 3, que estàs deixant sord al 8!
8—Que ha passat? On som?
1—M’estan esperant! Arribo taaaaaard!
3—Ostres 1, treu el teu ganxo del meu pit!
El 8 va acabar a l’hospital amb un
bon trenc al cap, mentre el 3 va
estar adolorit durant una setmana. L’1
encara córrer, i evidentment arriba tard un munt de vegades.
El 9 i el 2 encara expliquen l’aldarull d’aquell dia quan fan dinars
familiars.
Tota aquesta penya viu en una població anomenada “Oremun”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada