 |
| Rachel Asherovitz |
Quan el color s’esdevé pobre
i el cel és torna fosc, totes
les finestres de la rua es tanquen
de cop. Els sons arribats amb
el primer vent, anuncien l’aparició
de Dracs verdosos i bestioles
alades que no cerquen res més
que vides posseïdes de tristor.
La contrada resta atemorida,
inclús els arbres enlairen les fulles
per demostrar-ne alegria, mentre
a l’interior de les cases es balla
de tot sigui a cops de tambor
o be amb l’aire de flabiols. Tard
o d’hora algú decau, i és aleshores
quan els colors brillen de nou
i el cel s’esdevé blau. Una ànima
han guanyat i una pena han deixat.
No hi ha aturador, la pena engreixa
l’entorn i amb ella
s’asseguren el retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada