Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 28 d’abril de 2014

Lectura infinita

Sandra Bierman
Asseguts en un banc del parc de Les Orenetes,
hi havia dos personatges estranys, estaven absorts
amb les pàgines d’un llibre de tapes gruixudes. Ni les rialles
dels nens, ni la xarrameca dels pares els molestaven. L’home
més prim portava un barret bombí i tenia una bossa blanca lligada
amb un cordill a la seva dreta. El més fornit, duia una boina força grossa
i tenia un maletí col·locat entre mig dels peus. A les vuit del vespre
es va tancar aquell parc amb els dos homes a dintre. Quan les dotze van tocar,
tots dos es van aixecar i es van passejar per aquell jardí desèrtic fins ben entrada
la matinada. L’única que coneixia aquell secret n’era la lluna. Ni tan sols l’escultor
que va crear aquella estàtua dedicada a la lectura, s’hauria pogut imaginar
 mai que la vida  que havien adquirit llegint cada dia aquells dos homes de pedra,
els hi hauria donat la llibertat de moviment i pensament.