Lectura infinita

Sandra Bierman

Asseguts en un banc del parc de Les Orenetes,

hi havia dos personatges estranys, estaven absorts

amb les pàgines d’un llibre de tapes gruixudes. Ni les rialles

dels nens, ni la xarrameca dels pares els molestaven. L’home

més prim portava un barret bombí i tenia una bossa blanca lligada

amb un cordill a la seva dreta. El més fornit, duia una boina força grossa

i tenia un maletí col·locat entre mig dels peus. A les vuit del vespre

es va tancar aquell parc amb els dos homes a dintre. Quan les dotze van tocar,

tots dos es van aixecar i es van passejar per aquell jardí desèrtic fins ben entrada

la matinada. L’única que coneixia aquell secret n’era la lluna. Ni tan sols l’escultor

que va crear aquella estàtua dedicada a la lectura, s’hauria pogut imaginar

 mai que la vida  que havien adquirit llegint cada dia aquells dos homes de pedra,

els hi hauria donat la llibertat de moviment i pensament.