Errants regades

Us explicaré un conte molt curt,

més la seva mini extensió poc

té a veure amb la seva gran lliçó.

MARILU Sosa

Hi havia una vegada un munt de lletres

errants que pul·lulaven en totes direccions;

cap sentit tenien, cap sentit trobaven. Però

un núvol farcit de signes, va deixar anar

una pluja de comes,  interrogants, guions,

punts i admiracions, que van ben banyar

a tota aquella multitud de lletres soltes.

Va ser aleshores quan un cervell inquiet

va organitzar aquella disbauxa i la història

que d’allà en va sortir va causar una gran

torbació a l’aglomeració de lletres errants,

fent-les sentir útils, úniques i plenes de sentit.