dimarts, 29 d’abril del 2014

Errants regades

Us explicaré un conte molt curt,
més la seva mini extensió poc
té a veure amb la seva gran lliçó.

MARILU Sosa
Hi havia una vegada un munt de lletres
errants que pul·lulaven en totes direccions;
cap sentit tenien, cap sentit trobaven. Però
un núvol farcit de signes, va deixar anar
una pluja de comes,  interrogants, guions,
punts i admiracions, que van ben banyar
a tota aquella multitud de lletres soltes.
Va ser aleshores quan un cervell inquiet
va organitzar aquella disbauxa i la història
que d’allà en va sortir va causar una gran
torbació a l’aglomeració de lletres errants,
fent-les sentir útils, úniques i plenes de sentit.

dilluns, 28 d’abril del 2014

Lectura infinita

Sandra Bierman
Asseguts en un banc del parc de Les Orenetes,
hi havia dos personatges estranys, estaven absorts
amb les pàgines d’un llibre de tapes gruixudes. Ni les rialles
dels nens, ni la xarrameca dels pares els molestaven. L’home
més prim portava un barret bombí i tenia una bossa blanca lligada
amb un cordill a la seva dreta. El més fornit, duia una boina força grossa
i tenia un maletí col·locat entre mig dels peus. A les vuit del vespre
es va tancar aquell parc amb els dos homes a dintre. Quan les dotze van tocar,
tots dos es van aixecar i es van passejar per aquell jardí desèrtic fins ben entrada
la matinada. L’única que coneixia aquell secret n’era la lluna. Ni tan sols l’escultor
que va crear aquella estàtua dedicada a la lectura, s’hauria pogut imaginar
 mai que la vida  que havien adquirit llegint cada dia aquells dos homes de pedra,
els hi hauria donat la llibertat de moviment i pensament.

diumenge, 27 d’abril del 2014

Quatre tan sols

 Juan Manuel Casanueva Piñero
Quatre gotes m’han visitat
al balcó. Una m’ha dit:
—Molt bona nit!
L’altre ha afegit:
—Refresquem la terra per
alimentar-vos a tots!
La tercera ha manifestat:
—Tranquil·la! Demà sortirà el sol.
I l’última, m’ha renyat:
—Fes el fotut favor d’anar a dormir
que ja és molt tard!
Quatre gotes m’han visitat
al balcó. Quatre tan sols!

divendres, 25 d’abril del 2014

Pompes farcides

A la sala d’espera, les persones que hi havia s’ignoraven. Una llegia un llibre, un altre escrivia, un mirava el mòbil i la quarta s’entretenia amb un paper de propaganda que li havien donat al carrer. Quan la porta es  va obrir, una jove empolainada i amb posat de domini va comunicar que ja podien passar a la sala de reunió núm.8. Cap d’ells es va mirar, i en fila van seguir a aquella noia que desbordava supèrbia per tot arreu. A la sala hi havia un home ben vestit amb una corbata de color groc xampany, que ressaltava sobre una camisa negre com el carbó.
Es van anar asseient tots a mida que entraven. Un “bon dia” per part de l’home ben vestit va trencar el silenci junt amb el tancament poc suau de la porta fet per la noia altiva.
L’home va començar a llegir:
—Reunits els quatre hereus del Sr. Joan Pou French......
Tomás TAURE ALONSO
Acabada la sessió i amb les signatures corresponents, van sortir d’allà sense tan sols haver-se creuat una trista mirada cap dels quatre. Un adéu a l’home de la corbata groga va ser l’únic dit per un d’ells. Tots els altres es van acomiadar amb un “bon dia”.
L’herència deia:
—Al meu germà li deixo la pena de no haver-se rebel·lat en el moment oportú i 5€ pel desplaçament que això li déu haver costat venir avui aquí.
—A la meva filla li deixo l’alegria de no haver-me de cuidar en el meu deteriorament i 30€ pel ram que segurament ha comprat per posar sobre el fèretre que contenia les meves despulles.
— A la meva dona li deixo les vivències bones i dolentes del llarg de la nostra convivència i tot el meu agraïment per haver-se polit tot els nostres estalvis en benefici propi.
—Al meu fill, li deixo els records que tinc d’ell cada vegada que em venia a visitar, els resguards dels xecs que li donava.
—I totes les meves propietats les deixo a l’associació “Per un món millor”, on l’educació i el respecte cap a la gent gran és la seva principal premissa, i a on cada un de vosaltres teniu la plaça reservada per a aprendre que l’escolta i els actes són la base per la comprensió, l’estima, el respecte i el bon fer. Us desitjo una vida molt llarga... I per cert germà, els 5 € els cobraràs quan et jubilis, Filla, els teus 30€ els cobraràs si vas almenys a dos classes en aquesta associació. I a tu estimada esposa, desitjo que no trobis mai un idiota com jo que et pagui les operacions estètiques que t’han convertit en una cara maca però en un cor negre.

dimarts, 22 d’abril del 2014

Drac, Sant Jordi, Rosa, Llibre....i situació!

Quan jo era un Drac
no m’espantava res,
ni tan sols Sant Jordi!
Quan la Rosa vermella
vaig ser, l’enamorament
en vaig conèixer. Però,
quan em va tocar ser
un Llibre, vaig esbrinar
que podia ser-ho tot.

23 d'abril de 2014 seré a.........




dilluns, 21 d’abril del 2014

El cucut

He nascut aquí, on
el cucut em té
atrapada.
Matías Palau Ferre
Visc de tu!

Enllaçada estic
amb la mare, tant
de dia com de nit.
Visc amb tu!

He advertit, però,
el secret  ocult
de la negra font.
Visc per a tu!

Seré lliure quan
del cucut no escolti
el seu cant.
Visc presa de tu!

He sabut que néixer
és morir, i la mort
el caliu de la llar. 
Visc adherida a tu!

divendres, 18 d’abril del 2014

Ingènua

Guillem Martí Ceballos
Viuré eternament malgrat no ho hagi triat.
Vaig empesar-me la llavor de la immortalitat
pensant-me que era un fruit vingut d’orient.
Vaig menjar-me-la i després vaig preguntar.
Insensata de mi! Els ulls de l’home de la parada
em van fulminar. Feia segles que tenia  aquell gra.
Havia estat passant de generació en generació.
Amb la meva inconsciència vaig matar del disgust
a aquell mercader mentre jo vaig adquirir el dret
a viure per sempre dels sempre. Insensata de mi!


dimecres, 16 d’abril del 2014

(v)+(c) = (i+v)





És veritat el que veig,
tot i que no és cert
el que interpreto.
La certesa em té
hipnotitzada, perquè
tot i essent veritat
amaga variables.

diumenge, 13 d’abril del 2014

Lleis a "La Carta"



Poc experta en sóc en la matèria
i menys encara amb la coneixença
d’aquesta humanitat que ha avançat
cap a una ambició individual oblidant
que forma part d’un grup. En són
les diferències les pròpies lleis, que no
són iguals per a tots, en canvi demanen
el compliment a tothom. Amb quin dret?
Ho reitero! No hi entenc en la matèria
i menys encara en la humanitat corrupte.

dissabte, 12 d’abril del 2014

Planeta "incordi"


Sebastian Lazos M.


La Lluna i el Sol, van perdre el seu amor,
tot va ser degut a una gran discussió
infernal. Tots dos van decidir anar per camins
diferents. El Sol orgullós, la Lluna gelosa
El Sol pensa en la seva Lluna!
La Lluna pensa en el seu Sol!
Mai més han pogut estar junts. Ara
s’observen, però sempre hi ha la Terra
entre mig, per això a vegades passa
el que passa. Tanmateix, hem de tenir
clar que no és res contra la nostra Terra,
sinó que hem de pensar que la ira i la ràbia
és contra ells mateixos. I això passa perquè
senzillament s’enyoren en desmesura.

dimarts, 8 d’abril del 2014

Dret a decidir....8 d'abril de 2014


Paulina Reyes Castro

Tres òrgans han visitat
avui el mèlic del cos.
El primer que s’ha deixat
veure a estat el cervell
amb els seus arguments.
El segon en donar la cara
ha estat el cor, amb
els sentiments a flor de pell.
I l’últim que ha aparegut
ha estat el fetge, amb les
entranyes regirades i tocades.
La resta de les parts del cos
se’ls miraven com si fossin
òrgans trasplantats vinguts
del planeta Catalònia.