Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 18 d’abril de 2014

Ingènua

Guillem Martí Ceballos
Viuré eternament malgrat no ho hagi triat.
Vaig empesar-me la llavor de la immortalitat
pensant-me que era un fruit vingut d’orient.
Vaig menjar-me-la i després vaig preguntar.
Insensata de mi! Els ulls de l’home de la parada
em van fulminar. Feia segles que tenia  aquell gra.
Havia estat passant de generació en generació.
Amb la meva inconsciència vaig matar del disgust
a aquell mercader mentre jo vaig adquirir el dret
a viure per sempre dels sempre. Insensata de mi!