Quatre
raons és el que vull
per entendre
l’arribada i també
la
partida, tan sols quatre,
dos per
la vinguda , dos per la marxa.
No demano
gaire, crec, o potser sí.
Com
englobar en quatre raons
la vida
i la mort, però només
en vull
quatre, ni tres, ni cinc.
La
primera per comprendre-la,
la segona
per combregar-hi.
El per
què? També m’ho pregunto,
però aquesta
me l’he de respondre jo.
2 comentaris:
Jo també m'ho pregunto...i encara no he trobat la resposta. Intento viure com si la tingués.
Fita
Sí tens la resposta no dubtis en compartir-ho Xavier!
Una tàctica bona la teva, enganyes al cervell i tranquil·litzes el cor.
Publica un comentari a l'entrada