Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 25 de gener de 2014

Capacitat



En Jan i la Lena era un matrimoni que havia viscut molt i parlat poc. Un dia, en Jan va voler esbrinar aquest fet.

—Lena, jo no parlo gaire, però és que tu tampoc.
—Què em vols dir amb això?
—Que a vegades podem donar la sensació que no tenim res a dir-nos.
—Sí, ho sé Jan! Però això em preocupa ben poc, perquè jo t’escolto molt!
—Però si ja saps que parlo poc Lena!
—Que no escolti les teves paraules no vol dir que no et senti, tan sols és que t’escolto amb els sentits que desxifren la remor sorda que acompanyen a les teves gestes.
En Jan, l’entenia perfectament, doncs ell feia el mateix, per això no necessitaven converses constants per explicar-se a si mateixos.
Els sentits s’han d’utilitzar per veure el que no es veu i sentir el que no es diu.

2 comentaris:

marta ha dit...

Benvinguts a un món que avança a un pam de terra. Literatura senzilla, per Mònica HUIX-MAS :...
monicahuix-mas.blogspot.com
Si es cert que sovint agafem aquesta drecera...amb el pas dels anys fem del silenci paraules...per tant és molt important saber descifrar el gest d' un mot No dit....però per la meva manera de veure les relacions....la comunicació oral és tant o molt més important .
Per exemple no m' imagino la meva vida sense rialles compartides ...o paraules que dites en el moment just és foc lent...transmetren càlidesa i ben estar... entre altres coses es clar !

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Certament! Tot en la mida justa!