Fantasia
era el que hi havia
a
la cavitat del cervell de la Pena.
Allà
dins hi vivien colors i bons
ànims.
Ella, però, no en podia
fer
partícip a ningú, tampoc
es
podia permetre perdre
l’estatus
que se li havia
atorgat.
També havia signat
un
contracte on les eines
que
se li donarien per aguantar
la
durada del sentiment sol·licitat
per
qualsevol ésser viu no podien
ser
mostrats en cap moment.
Durant
aquesta etapa, la Pena
podia
sobreviure, perquè
en
el seu centre hi ballaven
els
bons ànims i tota mena
de
colors; primer foscos, després
suaus
i per últim brillants.
2 comentaris:
La primera i la última paraula del teu escrit:
"Fantasia" i "brillants".
Utopia lluminosa!
Fita
Touché!!!!
Publica un comentari a l'entrada