Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 29 de gener de 2014

Confidencial



Fantasia era el que hi havia
a la cavitat del cervell de la Pena.
Allà dins hi vivien colors i bons
ànims. Ella, però, no en podia
fer partícip a ningú, tampoc
es podia permetre perdre
l’estatus que se li havia
atorgat. També havia signat
un contracte on les eines
que se li donarien per aguantar
la durada del sentiment sol·licitat
per qualsevol ésser viu no podien
ser mostrats en cap moment.
Durant aquesta etapa, la Pena
podia sobreviure, perquè
en el seu centre hi ballaven
els bons ànims i tota mena
de colors; primer foscos, després
suaus i per últim brillants.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

La primera i la última paraula del teu escrit:
"Fantasia" i "brillants".

Utopia lluminosa!

Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Touché!!!!