Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 28 de gener de 2014

Història de nit


Nuria Velasco

Conte una història, que un dia de primavera
sobre el mar calmat hi reposava la lluna plena.
El cel ennegrit, la volia recuperar, mes els estels
es van negar a ajudar-lo. La lluna, fent un crit,
va crear un gran desgavell entre el cel, els estels
i uns núvols despistats que anaven desfent-se.
Quant tots es van refer de l’ensurt, aquesta va dir:
—Esteu “tontos” o què! Allò de l’aigua no és més
que el meu reflexa!
El cel ennegrit, va respondre que ell ja ho sabia,
però que volia posar a prova a les estrelles.
Aquestes també van respondre i el que digueren
no va deixar indiferents a cap dels dos.
 — Nosaltres no ens hem vist mai reflectides en lloc
i volem pensar que brillem com tu. Contemplar-te
tan bella sobre les aigües tranquil·les ens dona
una visió de nosaltres que no tenim i anhelem.

A la Lluna li va quedar clar que havia de deixar somiar,
i el cel va adonar-se que prenent per ximpletes a les
estrelles,  ell va quedar com un ignorant en silenci
amb la negativa d’elles en donar-li un cop de mà.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Justament avui mateix a la matinada, quan encara era fosc, hi havia una estrella que ha fet la pau. La lluna estava en fase de minvant i només mostrava un grill prim, com la pell escurada d'una rodanxa de síndria. I l'estrella (Stella Matutina?) que era just sobre la lluna, brillava molt més.
Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

:-D.... Fita aconseguida!!!