Aron Wiesenfeld |
No sempre estava disposada a obeir ordres, n’era
rebel de mena. La seva lluita variava des d’un trist petó a una gran ofrena. Actuava
segons es sentia atreta, el seu inconformisme era conegut per tots, tampoc la
podien provocar perquè ella els calava en un tres i no res. La mare, la germana
i la tia l’admiraven, però no així el pare, l’oncle i l’avi. Aquella família estava
dividida envers l’actuació de la Peki. Quan va créixer més, en tots els aspectes,
va prendre una gran decisió, va posar fi a la seva vida amb una dosi d’alcohol
i somnífers(no volia patir en el transit). Una única nota va deixar: “Inclús amb el dret a viure em rebel·lo, i l’agafo perquè em pertoca des del dia que
vaig néixer”. Més avall amb lletra petita va afegir: “Ho sento, però m’estimo,
Peki”. Des que va marxar, les pica-baralles familiars van continuar envers ella, però
aquesta vegada la mare, la germana i la tia no ho entenien, en canvi el pare, l’oncle
i l’avi ho havien entès a la perfecció.
2 comentaris:
La Peki va ser una incompresa.
Abans i després del seu lliure (i respectable) determini.
Fita
Un gran pes portava a sobre... No hi tenia cabuda en aquest món tan "reglat"
Publica un comentari a l'entrada