Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 20 de gener de 2014

Esforç


Cristina Alejos Cañada

Mare, perdura en mi l’entitat
que em vas deixar. Gestionar-la
m’és difícil a voltes. Instruir-la
i polir-la pretenc tot superant
la lletania d’obstacles. T’escolto
de fons, dinàmica i tenaç, però
ignoro si tu em sents a mi, mare.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

El cordó que uneix mare i fill, i potser encara, més mare i filla, perdura sempre, a vegades fins i tot quan el sempre és per sempre.

Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

És indescriptible Xavier!