divendres, 31 de gener del 2014

Cosines tan sols


Damian Flores

L’alçada no es troba en un punt de la carretera
com tampoc l’altura es troba en un persona.
L’Alçada i l’Altura són cosines tan sols. L’únic
que comparteixen és una mesura de mesura.
Els organismes vius es casen convençuts
amb l’Alçada, mentre que les distàncies
queden hipnotitzades per l’Altura.

dimecres, 29 de gener del 2014

Confidencial



Fantasia era el que hi havia
a la cavitat del cervell de la Pena.
Allà dins hi vivien colors i bons
ànims. Ella, però, no en podia
fer partícip a ningú, tampoc
es podia permetre perdre
l’estatus que se li havia
atorgat. També havia signat
un contracte on les eines
que se li donarien per aguantar
la durada del sentiment sol·licitat
per qualsevol ésser viu no podien
ser mostrats en cap moment.
Durant aquesta etapa, la Pena
podia sobreviure, perquè
en el seu centre hi ballaven
els bons ànims i tota mena
de colors; primer foscos, després
suaus i per últim brillants.

dimarts, 28 de gener del 2014

Història de nit


Nuria Velasco

Conte una història, que un dia de primavera
sobre el mar calmat hi reposava la lluna plena.
El cel ennegrit, la volia recuperar, mes els estels
es van negar a ajudar-lo. La lluna, fent un crit,
va crear un gran desgavell entre el cel, els estels
i uns núvols despistats que anaven desfent-se.
Quant tots es van refer de l’ensurt, aquesta va dir:
—Esteu “tontos” o què! Allò de l’aigua no és més
que el meu reflexa!
El cel ennegrit, va respondre que ell ja ho sabia,
però que volia posar a prova a les estrelles.
Aquestes també van respondre i el que digueren
no va deixar indiferents a cap dels dos.
 — Nosaltres no ens hem vist mai reflectides en lloc
i volem pensar que brillem com tu. Contemplar-te
tan bella sobre les aigües tranquil·les ens dona
una visió de nosaltres que no tenim i anhelem.

A la Lluna li va quedar clar que havia de deixar somiar,
i el cel va adonar-se que prenent per ximpletes a les
estrelles,  ell va quedar com un ignorant en silenci
amb la negativa d’elles en donar-li un cop de mà.

dilluns, 27 de gener del 2014

Cant físic


Jogimie Gan

Actuem com si d’una Ària
es tractés aquesta lluita
terrenal que abordem dia
rere dia, però ens n’adonem
que no en té res més que el nom
l’harmonia d’aquest  sol creat
per a una veu única i perfecte,
ja que cada estrofa nostra
necessita d’altres cants
per fer i creure el que tots fem.

diumenge, 26 de gener del 2014

Quatre raons




Quatre raons és el que vull
per entendre l’arribada i també
la partida, tan sols quatre,
dos per la vinguda , dos per la marxa.
No demano gaire, crec, o potser sí.
Com englobar en quatre raons
la vida i la mort, però només
en vull quatre, ni tres, ni cinc.
La primera per comprendre-la,
la segona per combregar-hi.
El per què? També m’ho pregunto,
però aquesta me l’he de respondre jo.