Moments

Mentre escoltava la ràdio, la Cinta es va quedar ben dormida en el balancí del jardí. Eren les cinc de la tarda d’un dia de primavera. Una brisa suau amb aroma a espígol embolcallava la tarda. La olor era robada dels prats de Can Peres, una masia on s’hi cultivaven plantes aromàtiques.

La Rosa i l’Adela havien sortit al jardí a prendre un te de vainilla i canella. Des d’allí, divisaven tot el roser que lluïa esplendorós per la barana que separava el pati del carrer.

La Cinta, es va despertar al notar una cremor a la ma; una abella la acabava de picar. Espantada i endormiscada, va fer un mal moviment que la va dur a caure de boca terrosa quedant ben estirada sota el balancí.

Les dues amigues rememoraven vells temps. Quan va esclatar la guerra havien estat conduïdes a Alemanya, on van ser recollides per una família ben estant de Colonia. S’havien fet passar per germanes en una gran confusió en el moment de la partida.

Amb la ma inflada, el nas pelat i les ferides rebudes als genolls la Cinta es va acabar de despertar. En voler-se llevar, el cap li va retrunyir quan un tros de ferro que sobresortia del gronxador va colpejar-la com si d’un martell en plena acció es tractés.

Pablo Picasso

Després de prendre’s les infusions, les dues dones van decidir anar a la llar de jubilats. Hi havia un recital de cançons infantils, cançons de la seva època. La Adela ho havia llegit aquell mateix dia.

La Cinta va acabar al Cap de Salut, ferida d’arreu i sense haver-se mogut del del jardí de casa en el petit poble de l’Empordà.

La Rosa i l’Adela van acabar cantant sobre la tarima d’una llar de jubilats en un barri de Colonia.

Era primavera arreu.