Incompreses

Cesar Prada

Era escriptora, estava trista, abatuda, els personatges del seu món imaginari estaven dèbils. Una gran tempesta anomenada “Raó” els havia devastat, aniquilant a una gran majoria. Quan el temporal va desaparèixer, ella no sabia avenir-se d’aquell gran estrall. Va implorar a les muses, va animar a tots els que quedaven, però l’estrall de tan malèfica inclemència va assolar amb quasi tot.

Aquell mateix dia va rebre una carta on se li demanava que escrivís un nou conte. L’escriptora, amb llàgrimes baixant per la seva galta va començar a escriure’l.

“Hi havia una vegada una nena blanca com la lluna i un gos negre com la nit. Es van conèixer a prop de la riera, una tarda en què la nena havia decidit escapar-se de casa perquè ningú entenia  que a ella no li agradava el so i la xerrameca de la televisió. El gos li va parlar, a ella no li va sobtar aquest fet. El gos li va dir que havia de tornar a casa i acceptar el fet que no l’entenguessin. L’únic que havia de fer era posar-se cotons a les orelles i marxar de l’estança on hi havia l’aparell. Havia d’agafar un llibre i entrar dins el món únic de les pàgines escrites. La nena, li va fer cas, i quina sorpresa va ser la seva quan va triar un llibre de la prestatgeria de sa mare i a la primera plana hi havia un gos negre com la nit i una nena blanca com la lluna...”

El conte va fer feliç a molts de nens, però l’escriptora es va morir de pena per no haver pogut reviure els personatges devastats del seu món imaginari.