Aquesta
matinada, a la terrassa,
una petita porció
de cel he trobat,
i m’he dit: —Jo
no l’he robat!
 |
| Aurora Diaz |
Volia retornar-lo
a on tot és blau,
mes desconeixia
el com. Un dolç
aleteig d’ales
blanquinoses
m’ha atiat
fent-me caure dins
l’exigu tros de
firmament
ancorat a la
terrassa. Aleshores,
he pogut contemplar
l’infinit
del tot i he demanat
ser un estel
blanc per percebre’n
cada dia
la colossal grandària
de l’univers,
però no se m’ha
concedit, i m’han dit:
—Primer has d’aprendre
a percebre
la immensitat sense
veure-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada