Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 9 d’agost de 2013

Petitona



Chaim Soutine


Era nana, no havia crescut, es deia Balandira i tenia uns setanta anys. A l’Alícia li agradava escoltar-la. La Balandira li relatava històries de la seva amagada vida en aquella casona rústica i antiga que el pare de l’Alícia havia heretat. S’havia obert a ella, mai ningú li havia sentit la veu, tampoc havia sortit mai de casa. Va néixer allà mateix. La seva mare era la cadira majestuosa de l’entrada i el seu pare el balanci exòtic del porxo.