 |
| Avelino Boites Jiménez |
Es va morir en els braços càlids de l’home que
la va salvar dos anys enrere quan la va rescatar del pou on havia caigut. Es va
morir de pena per haver deixat al fons del pou el seu bé més preuat: la
il·lusió. La il·lusió de trobar l’amo que a tant havia estimat. Es deia Perla,
era una gosa sense raça i poc agraciada. Quan el seu amo va passar a millor
vida, ella va observar que el van posar a sota terra i va pensar que baixant al
pou el trobaria.
2 comentaris:
Quina prova mes maca de fidelitat i amor
Miquel! Quants de dies!!! Sí, la Perla li havia entregat el seu cor i ell se'l va endur a l'altre costat!!!!
Publica un comentari a l'entrada