 |
|
Damian Klaczkiewicz
|
Tot va començar
una nit de tardor, quan ella es dirigia tota Polida cap una masia situada al mig del bosc. El camí era costejat
per Plataners,
la claror de la lluna Plena es filtrava Per entre les branques mig nues. Ella, seriosa en tot moment, no
sabia com acabaria el que li havia Proposat ell. Anava confiada, asseguda al darrera del cotxe negre
sense conductor visible que l’havia recollit al Portal de casa seva. Pensava en mil i una cosa, Però res del que li havia Passat Pel cap va ser el trobat. El vehicle es va Parar davant d’uns esgraons que Portaven a la Porta Principal. Sola, davant l’entrada, va esperar breus segons fins que
l’obertura d’aquella màgica Portalada la va convidar a
entrar. L’estança, estava en Penombra, tan sols un Parell de ciris estaven encesos en un racó il·luminant un quadre de
dimensions extremes, on es Podia apreciar la vestimenta d’un home engalanat amb uniforme de
marina. Una veu vinguda del fons la va sobresaltar. Era ell, era la Persona del quadre, li va dir que la seva
imatge no es corresponia amb la realitat per la qual cosa només Permetia que quedés a la vista l’abillament que
havia lluït durant anys en la guerra. Ella va Poder Posar cara a la veu i al quadre, i quina sorpresa va ser la seva
quan es va trobar amb ell, el Putero de la història, ella era tan sols P,
de Paulette.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada