Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 1 de juliol de 2013

Histoire de "P"




Damian Klaczkiewicz
Tot va començar una nit de tardor, quan ella es dirigia tota Polida cap una masia situada al mig del bosc. El camí era costejat per Plataners, la claror de la lluna Plena es filtrava Per entre les branques mig nues. Ella, seriosa en tot moment, no sabia com acabaria el que li havia Proposat ell. Anava confiada, asseguda al darrera del cotxe negre sense conductor visible que l’havia recollit al Portal de casa seva. Pensava en mil i una cosa, Però res del que li havia Passat Pel cap va ser el trobat. El vehicle es va Parar davant d’uns esgraons que Portaven a la Porta Principal. Sola, davant l’entrada, va esperar breus segons fins que l’obertura d’aquella màgica Portalada  la va convidar a entrar. L’estança, estava en Penombra, tan sols un Parell de ciris estaven encesos en un racó il·luminant un quadre de dimensions extremes, on es Podia apreciar la vestimenta d’un home engalanat amb uniforme de marina. Una veu vinguda del fons la va sobresaltar. Era ell, era la Persona del quadre, li va dir que la seva imatge no es corresponia amb la realitat per la qual cosa només Permetia que quedés a la vista l’abillament que havia lluït durant anys en la guerra. Ella va Poder Posar cara a la veu i al quadre, i quina sorpresa va ser la seva quan es va trobar amb ell, el Putero de la història, ella era tan sols P, de Paulette.