Em sobte el mot “aiguamolls”,
ja
que l’aigua sempre és molla.
Si
n’hi diguessin “terramolls”
seria
més entenedor, tot i que
això
no ens és cap problema,
perquè
quan sabem el significat
d’una
paraula concreta ja no parem
atenció
a la forma. I evidentment,
no
és el mateix dir “aiguamolls”
que
“molls d’aigua”, com tampoc
“terramolls” que “molls de terra”.
2 comentaris:
Moll de fe i per fe.
Fe de moll es moll.
El Moll i l'agua juguen
a SER MOLL.
Mentre la terra eixuga el MOLL de l'aigua MOLLA.
Ja ja ja i quant més moll més sec i quan més sec més moll.
"Moll que mulles la terra que en mullar ben moll queda si per mullar es moll quan es moll es mulla el moll i ben mullat quedes" Feliç Dia Mònica.
Filomenaaaaaaa!!! Quin mollader!!!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada