 |
| Miguel Núñez |
Com plasmar en un tall de paper tota
una vida?
La vida sempre hi és, nosaltres solament
estem
de pas igual que estiuejants. El terra de la vida
ens acull, no som conscients de la
seva immensitat.
Som botxins de la seva destrucció. La
gaudim,
la malmetem, deixem empremta i
marxem.
No es pot viure per viure, no és decent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada