dijous, 27 de juny del 2013

Abúlic


Miguel Núñez


Com plasmar en un tall de paper tota una vida?
La vida sempre hi és, nosaltres solament estem
de pas igual que estiuejants.  El terra de la vida
ens acull, no som conscients de la seva immensitat.
Som botxins de la seva destrucció. La gaudim,
la malmetem, deixem empremta i marxem.
No es pot viure per viure, no és decent!