Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 1 de febrer de 2013

Curs de Silenci


Raúl Soldi
El professor va començar a parlar. Donava la sensació que l’aire per respirar no anava amb ell. Els alumnes estaven atònits. La xarrameca  de l’home no donava peu a pensar el que estava dient, i menys encara a digerir tot allò que sortia per aquella boca inquieta i espitada. Alguns inscrits, com si el llavi inferior  de la boca els hi peses  van començar a obrir-la. Els ulls els mantenien fixes en el professor xerraire. Mentrestant l’home seguia escupin paraules amb diferents tonalitats, i sempre, amb la sensació de no agafar aire per omplir els pulmons. De sobte, però, va callar. Dins el cervell dels oients encara hi ressonava la veu d’aquell instructor.
Els aprenents no havien llegit el títol del taller, havien donat per fet que el curs era sobre la primera paraula. Havien assistit a una classe sobre la no lectura total i les preses dins el món actual efectuada per Damià Silenci.