Era llum d’aquesta que fa gran claror.
Tothom li deia Soles però es deia
Soledat. Tot va passar massa ràpid,
massa aviat. El raig d’un llampec
la va marcar.
Ara brilla més que abans i el raig que la
va atacar ha caigut a l’oblit d’un infern
pel
que no vol tornar a passar. Ara
tothom
li diu Sol però és continua dient
Soledat.
Avança pels carrers amb un somriure
als llavis sentint els
batecs de tot el que
l’envolta.
Soledat era el seu nom, Soledat és el seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada