El secret de la mort es troba en el cor de la vida.
Aquestes paraules tan clares escoltades en una conferència no
m’han aclarit gens les meves inquietuds. Tal vegada, no sóc ni prou llesta, ni
prou oberta mentalment per entendre-ho. Intento regir-me per la senzillesa com
a únic protocol, per obtenir el fons real de la meva existència, o sigui la
realitat...la meva realitat. Cada persona un ànima, cada ànima un món, cada món
una normalitat i cada normalitat diferent. Nombroses vegades, per a no dir
quasi sempre, distorsionem la realitat (la nostra) i això ens fa vulnerables o
forts, sigui quin sigui el procés viscut o patit. Em pregunto si el secret de
la vida és el cor de l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada