 |
| Txell Tehàs |
Un
armari amb dos portes i un calaix a sota . Quan l’armari s’obre és veuen un
munt d’imatges de tota mena i de tots colors, el calaix, però, roman tancat.
Les imatges no paren de moure’s, el calaix, però, resta tancat. Una imatge d’injustícia trasbalsa, mes el
calaix no s’obre. Una imatge de maltractament rebel·la , mes el calaix resta
quiet. Una imatge amorosa encisa, mes el calaix està immòbil. Les imatges hi
són totes però les paraules resten absents. Que
en fem de les imatges si no podem transmetre amb paraules o lletres el que es
veu i es sent?
La
visió del món a traves de portes obertes però calaix tancat, provoca
putrefacció interna.
La
visió del món amb portes tancades i calaix obert, desprèn ferum cargant.
La
visió del món amb portes i calaix divergents equival a RES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada