Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 26 de gener de 2013

ARMARI


Txell Tehàs
Un armari amb dos portes i un calaix a sota . Quan l’armari s’obre és veuen un munt d’imatges de tota mena i de tots colors, el calaix, però, roman tancat. Les imatges no paren de moure’s, el calaix, però, resta tancat.  Una imatge d’injustícia trasbalsa, mes el calaix no s’obre. Una imatge de maltractament rebel·la , mes el calaix resta quiet. Una imatge amorosa encisa, mes el calaix està immòbil. Les imatges hi són totes però les paraules resten absents. Que en fem de les imatges si no podem transmetre amb paraules o lletres el que es veu i es sent?
La visió del món a traves de portes obertes però calaix tancat, provoca putrefacció interna.
La visió del món amb portes tancades i calaix obert, desprèn ferum cargant.
La visió del món amb portes i calaix divergents equival a RES.