Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Qui és qui....!


—Amb qui parles...?
—Amb el gat!
—I per què no parles amb persones...?
—Perquè no n’hi ha!
—Doncs jo en veig...
—Doncs tens visions!
—Jo? Seràs tu, que en tens de visions...
—Perdona! Que tu vegis el que no hi ha no vol dir que jo estigui trastocada.
—Jo no he dit això...
—Explícitament no, però encara se escoltar entre mot i mot!
—Sí, però jo parlo i tu dedueixes...
—Exacte! Veig que a la fi te n’has adonat!
—No estàs bé, eh....
—El que tu pensis és ben teu. Jo sé el que jo penso i em crec el que “jo” sento.
—Val més que calli....
—Tu mateixa, si calles, s’ha acabat la conversa!