La clau de l’univers ets tu,
que no jo. Però si que en sóc
en canvi, un petit rossinyol *
d’aquest món aïllat i meu.
*Ferro prim i llarg
doblegat per una punta que serveix, a falta de clau, per a fer córrer els
pestells
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada