Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 6 d’octubre de 2012

La vida segons Annasus


En aquells dies, anava Anen caminant cap a casa del seu germà  Ardnas per ajudar-lo amb  la collita. En el trajecte, sota un cirerer i plorant, es va trobar a un home que havia  perdut l'única ovella que li quedava. Una epidèmia havia matat tot el seu remat en pocs dies.
Aleshores Anen li va dir:
—Bon home, vingui amb mi, vaig a casa el meu germà a recollir els fruits del que ha sembrat i tal vegada podeu arribar a un acord amb ell per poder adquirir alguna ovella o vaca, doncs també té animals.
—Gràcies amic! Però no busco cap reemplaçament, doncs estic plorant per l’enyor, ja que sé que encara que a mi se m’hagi ensorrat la vida, el món no s’acaba aquí.
—Disculpeu-me bon home per haver intentant suplantar el que per vos era la vostra vida.
—Amic! La vida és el que nosaltres ens imaginem, perquè la realitat individual no pot ser mirada sinó amb els propis ulls i amb el propi cor.

Annasus, amb aquest breu relatat volia donar a entendre que la nostra vida és imaginada per la realitat d’uns altres ulls que no poden comprendre la finalitat real.