En aquells dies,
anava Anen caminant cap a casa del seu germà Ardnas per ajudar-lo amb la collita. En el trajecte, sota un cirerer i
plorant, es va trobar a un home que havia perdut l'única ovella que li quedava. Una
epidèmia havia matat tot el seu remat en pocs dies.
Aleshores Anen li va dir:
—Bon home, vingui amb mi, vaig a casa
el meu germà a recollir els fruits del que ha sembrat i tal vegada podeu
arribar a un acord amb ell per poder adquirir alguna ovella o vaca, doncs també
té animals.
—Gràcies amic! Però no busco cap reemplaçament,
doncs estic plorant per l’enyor, ja que sé que encara que a mi se m’hagi
ensorrat la vida, el món no s’acaba aquí.
—Disculpeu-me bon home per haver
intentant suplantar el que per vos era la vostra vida.
—Amic! La vida és el que nosaltres
ens imaginem, perquè la realitat individual no pot ser mirada sinó amb els
propis ulls i amb el propi cor.
Annasus, amb
aquest breu relatat volia donar a entendre que la nostra vida és imaginada per
la realitat d’uns altres ulls que no poden comprendre la finalitat real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada