Sola al carrer, amb l’única
companyia
de les silencioses faroles
arrenglerades
a peu del curt camí. La melangia
ataca
de nou. Món incert i vida creuada,
la lluitaperduda abans de començar.
Etern sentiment de llunes i sols es barregen
la lluitaperduda abans de començar.
Etern sentiment de llunes i sols es barregen
en el trajecte de la ruta
marcada per
ves a saber qui, per anar a ves
a saber on.
2 comentaris:
m´encanta
;-)
Publica un comentari a l'entrada