Per a tu, preciosa Bel!
Sento el plaer de l’espera,
mentre observo ben abstreta
l’aldarull de passes ràpides
i desiguals de persones
que anhelen arribar a algun lloc
fora d’aquí un jo sóc.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
2 comentaris:
Estic orgullosa que m´hagis dedicat aquesta poesia. MOltes gràcies guapa !! petons
Petons Bel!!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada