dilluns, 24 de setembre del 2012

COR FOLL !


Vull parlar de l’amor, de l’amor en lletres grans.
D’aquest amor que et torna boig, de l’amor foll.
L’amor sense bogeria no és amor, és estimació i prou.
Jo vull parlar de l’amor, dels enamorats de l’amor,
d’aquest amor que es clava en el cor i l’ànima;
L’amor de la fletxa de Cupido.
L’amor que et fa dibuixar un somriure als llavis
quan palpes tot el que arribes a sentir.
L’amor primitiu, ell que t’omple d’energia i desig.
Aquest amor que tothom coneix i que pocs s’arrisquen.
La vida és a amor, la vida és sentir amor,
la resta son moments per treure-li el pedestal a l’amor.
L’amor que jo vull és un amor on les paraules
no se les pot endur el vent, es l’amor foll, que no l’obsessiu.
Es l’amor que fa estimar la resta de la vida amb l’esperit punyent.
Ara tinc aquest amor, tinc l’amor en lletres grans.
  

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Quina felicitat, poder tenir i sentir aquets amor!!!!!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sí, Miquel!!! Ha aparegut del no res, i la felicitat s'ha apoderat de mi totalment!!!
Feia dies que no en sabia res de tu, pensava que ja hauries emigrat cap un país més estable que aquest!!

Enric Xifra ha dit...

Celebro tanta felicitat, que sigui per molts anys, segles, o per que no tota una eternitat !!!!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Trio l'eternitat Enriiiiiiiiic!!!! Un petonàs ben fort!!!!