Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 29 de maig de 2012

No sé fer res més que...

No sé fer altre cosa que estimar,
inclús el terme més lleig el cobreixo
d’afecte.  No me’n desfaig  d’aquest rol
que em té forçada a una creu,
com Déu, i en la qual caic
de tan en tan i de sempre en sempre.
No sé fer res més  que escriure,
omplo a l’amor, però també a la mort
amb mots pèrfids, però també honrats.
Esclava del meu catàleg absurd,
em dono a l’aire, a l’aigua, al vent,
a qualsevol moviment d’aquesta roda
giratòria que em mareja de sentiments.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Es lo millor que pot saber fer una persona:.estimar....

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sí Miquel!! Naixem tots amb aquest do, però l'anem perdent...per recuperar-lo amb el temps i l'edat!!!