Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 28 de maig de 2012

TOT


La sensació de frescor es manifestava a la seva pell. L’aire fi provinent de mar feia que  s’irisés per moments. Es sentia plena i estimada dins aquells braços càlids que la rodejaven amb amor. Feia temps, tal vegada massa que havia anat sola pel món. Aquell nou aspecte de la seva vida la tenia trasbalsada, hipnotitzada. Un amor rodejat de barrots. Cada un d’ells era una sensació farcit de sentiments. No es sentia lligada, més aviat compresa. Això feia que la seva mirada, la seva expressió i el seu petit somriure desprengués un allau d’alliberació com un volcà que s’ha retingut durant segles. Restava quieta gaudint del “tot” que l’envoltava. Vetada de moviment per no trencar l’encís momentani  esperava que el temps s’aturés. Però a part de no estancar-se, va sonar una sirena. Era el timbre del despertador que havia tornat a robar-li un dels moments grats d’una nit ben clara.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

El temps no es pot aturar, però els somnis a vegades es fan realitat

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Tal vegada Miquel, tal vegada...

Mònica HUIX-MAS ha dit...

...però si en fan realitat, per fí podré volar!!!!

Miquel ha dit...

"Volar", ja ho fas cada día, si res mes no ...l'imaginació