Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 27 de maig de 2012

Robada!

Em roben de nit el que necessito de dia.
Comprenc  poc aquesta maledicció on
estic abocada. Serà un estat inofensiu que
jo enlairo violent? Confusa, espero l’arribada  
d’alguna senyal clara que m’assereni.
L’espera no em farà pas doblegar,
crearé el fil d’Ariadna amb brins de tissú, i
la seva lluentor m’aportarà forces
internes que em conqueriran tot
el cos humà imperfecte que jo sóc.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Espero no te robin la teva sensibilitat, per transformar-la en paraules.

Mònica HUIX-MAS ha dit...

L'amago ben amagada Miquel...encara me l'arrebatarien en un plis, plas...