Noia
asseguda
en
un balancí. Enyor
d’estones
belles.
M’acarona
el vent
quan
camino pels conreus.
Silenciós
amant.
Aromes
subtils
embriaguen
el meu roig cor,
la
ment s’allunya.
Navego
pels rius
cabalosos
i ràpids,
instants
de follia.
2 comentaris:
Ailàs !!! el balencí va-i-ve com els sentiments Intento aprendre a no enyorar i només tenir ilusió pel q anel·lo.
LLavors quina follia quan el "balancí" es trova en el punt més àlgit.
Puc ser un somniador, però a vegades els somnis es fan realitat, però sempre tocant ... "a un pam de terra"
UN PETÓ ESTIMAT JOSEP!!! Ets un crak!!!
Publica un comentari a l'entrada