Racó com
qualsevol altre racó.
Però
aquest és meu; senzill, verd i bonic.
Molt més
bell i càlid que un indret xic.
Sabés jo
amagar-lo de l’ingrat cor
buit que
hi passa sense pena ni glòria
obviant
la immensa bellesa brotada.
Recés
envoltat de vegetació
prolífica,
viva. On un munt d’històries
vetustes han
omplert tota l’arbreda.
Imploro,
a vegades, un relat, un ressò
que em
parli del temps passat a l’abric
dels grans
troncs que m’observen plens d’amor.
6 comentaris:
El cor no és ingrat, nosaltres a voltes l'auto flagelem. Ells obra la porta als sentiments i nosaltres escollim cada dia envers als Pares, fills/es, Amics, Estimats. . .quin paper li donem, quines emocions acceptem o... fem com el cargol?
Que fa el cargol Josep?
T'ho deixo a la "nefasta" intuició femenina...
Nota: Aquesta és una expresio molt meva. Quan dic nefasta ho dic amb carinyo, doncs normalment endevineu les coses. Els homes som més cartesians ens el tema del pensament.
No sé si m'explico, però tu segur que m'entens.
Que potser s'amaga a dins la closca quan la pluja no el pot netejar?
O s'espanta de seguit i és perd el que podria ser un fruir paseig per la gespa (la vida).
La pluja es bona.
Et demano disculpes, doncs primer de tot t'havia d'haver dit que em sembla preciós el que has escrit. T'ho dic de cor.
Tens una sensibilitat especial... segueix. No em cansaria de llegir-te i aprendre'n
Un bes "Amiga"
Moltes gràcies Josep, de tot cor! M'agrada tenir amics com tu :-D
Publica un comentari a l'entrada