Una local qualsevol, en un lloc qualsevol, un dissabte qualsevol ;
-Quanta penya que hi ha!- digué l’Elvira.
-Dios! Amb les ganes que tinc de ballar... –exclamar la Lucia.
-Ja farem lloc nena, vinga, a moure l’esquelet!- digué la Beth.
-Aquí ponen sevillanes?- preguntar la Rocío.
Les noies van entrar fins el fons del local buscant un espai per poder ballar.
-Quatre "mojitos", si us plau -demanà l’Elvira.
- Mireu! Allà hi ha un forat! Vaig a ballaaaar!-digué la Lucia.
-Dónde?- preguntà la Rocio.
Però la Lucia ja havia desaparegut.
-Nenes, teniu les begudes!- va cridar l’Elvira.
-On és la Luci?- preguntà la Beth .
Les noies la van localitzar amb la vista i no es creien el que estaven veien.
-Però...QUE NARICES HACE AHÍ!- exclamà cridant la Rocio!
-Com salta la col·lega!- al·lucinà l’Elvira.
-Coi de Lucia! Ja s’ha oblidat altre vegada de posar-se les lentilles,-rondinà la Beth.
Els matons del local la treien a “volandes” de sobre els immensos altaveus, mentre ella cridava com una beneita;
-EL PODIUM ÉS MEU, ÉS MEUUUUUUUUUUUU!
El que fa la follia del ritme!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada