FOLLIA D’AMOR

Atònit, capto una essència argilosa,

lliscant per tot racó amb atreviment,

impregnant d’una entitat melosa

aquest cos temptat agosaradament.

S’està desprenent quelcom, intervé

arrasant-ne el cor, la ment i l’ànima,

bellugant-se amunt, avall també,

deixant-ne una breu estela ínfima.

Friso digerir-ho amb sotilesa

aquest guirigall que em tensa la pell,

i que ni tan sols la racionalitat, apressa

fer-s’hi un solc enmig del desgavell.

M’està amarant el cos, saciant-lo

del que no n’és visible, ni tampoc palpable

penetrant-lo i aromatitzant-lo

d’una fragància dulcina i notable.

L’allau invasiu m’ha ben atordit

i no n’encerto aturar l’avalot

que em crema els llavis i els dits

fent-me sentir Artur o Lancelot.

N’estic presoner del tot, cadenat,

l’atac n’ha estat exitosament calat,

n’he volgut fugir, però en resto lligat,

aquest orb de llum m’ha ben desballestat.

En sóc esclau d’aquest setge raptor,

que m’ha omplert sense cap mena de por

cada fracció fins l’últim racó;

del bell-tràgic elixir de l’amor.