Era impulsiva i melancòlica, les emocions la dominaven
abans que el fred cervell racional actués. Riallera, tossuda, bromista,
irònica, sense maldat i amb un baròmetre d’empatia massa alt. Era així, tal
qual, difícil de comprendre. Difícil de seguir-la, difícil d’aturar-la. Se li
trencava el cor amb cada mal gest rebut, amb cada ànima superba i amb la veritat absoluta, amb cada “xasco” rebut
per no entendre la seva ironia davant la vida i les circumstàncies. Amant de
les minories, inconformista amb el que li havien ensenyat a les escoles com a
borregos i intuint que més de la meitat era una fal·làcia. La música i el ball eren
la seva medicina en aquest món “quadrat”. Li importava ben poc o gens que
la espiessin per wassap, per face, etc...tal com anunciaven molts missatges
rebuts. Li era indiferent, es moriria igual. Malparlada en moments concrets i
no tan concrets. Saltava com una “llagasta” quan la volien fer combregar amb
culpes que no li corresponien. Es rebotava davant qualsevol injustícia per
ínfima que fos. No entenia el món sense l`humor, inclús en els pitjors moments.
Era una explosió, n’era conscient. Després de retenir-se durant anys va
explotar emportant-se per davant a tot el que la rodejava. Havia perdut molt
essent tal qual, però havia descobert que havia guanyat molt més en salut i
amor, en diners no, però que eren els diners comparat amb que l’estimessin tal
qual era. No era. És. Sóc jo. Sóc així, aprenent a viure amb aquests defectes i
virtuts!
6 comentaris:
La autora es meravellosa i el text es autèntic com ella
Gràcies, i moltes! No et coneix crec, però moltes gràcies per les floretes! Un petó i molt agraïda!
Les floretes son pels gerros y crec que ets un món tan gran que no podría acollir només un parell de floretes
Em passaré més sovint per aquí per llegir unes paraules que em fan volar. No en conec de persones tan autèntiques com la autora d aquest relat
Caram! Ja pots seguir... Això ànima a qualsevol ;-)... Gràcil MIL!
Autorretrat....
;-)
Publica un comentari a l'entrada