...litat

Quan pensava que el dia s’havia acabat, una trucada al mòbil la va fer tocar de peus a terra. No era una trucada esperada, tampoc imaginada, no coneixia el número. Va despenjar i era una trucada farcida de silenci, no responia ningú, però s’escoltaven onades xocant contra les roques. No va penjar, va seguir escoltant aquella serenor de fons, de sobte va escoltar una conversa entre dos persones. Parlaven de les il·lusions no complertes i el final de la vida. Una veu era forta, profunda, l’altra era suau i dolça. La veu de l’home preguntava com es que se li havia escolat la vida tan depressa entre els dits, la veu d’ella deia que no era cert que se li havia escolat, senzillament que ell ara voldria tornar enrera per viure les coses que es viuen ara, però que no es vivien en aquell temps... La trucada es va tallar, ella, es va quedar pensativa i després d’uns minuts es va dir a sí mateixa: no vull que el dia se m’acabi sense fer el que realment m’agrada. Va sortir al carrer i es va anar a comprar un gelat de bola; llimona i xocolata, dos gustos ben diferents, un d'àcid i l’altre dolç, que de fet era el que representava la vida viscuda, amarga i dolça.