Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 31 de maig de 2015

Tard o d'Hora!!!!

Anneli Solis
S’ha de morir per entendre la vida.
Jo vaig morir! Sí! I no intento entendre-la,
tan sols accepto el seu joc, a vegades tranquil
i d’altres tempestuós. He concebut que no sóc
els que m’ envolten, ells tan sols formen part
de mi, però no en són jo. És dolorós perdre éssers
estimats, però més dolorós és perdre la vida en vida.
Estimo als que han marxat, m’acompanyen sempre,
cada nit, cada dia, cada hora...i anhelo retrobar-los.
Ells, no podrien perdonar-me que no visques l’aquí
i l’ara, perquè a l’altre banda hi aniré tard o d’hora.
Per ells visc, amb ells visc i en mi trobo retalls de tots ells. 
Ara, i sense dubtar, la meva vida té un concepte de plenitud
total en qualsevol aspecte, tant si és bo com si és dolent!


5 comentaris:

Ramon Fargas ha dit...

Jo he mort dues vegades i a meva la vida no hi ha res a entendre. Tan sols viure-la essent molt feliç.
He trigat 60 anys per adonar-ment

Roser ha dit...

Aquest poema, m,ha colpit!!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un petó a tots dos!!!!

Sandra ha dit...

Este no lo había leído y me parece precioso!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Un beso enorme para ti...superviviente!!!!