Adagi...

-Que fas tan pensativa Nila?

-Estic buscant la paraula exacta!

-La paraula exacta en referència a què?

-A mi!

-Ah! Et vols definir amb una paraula!

-No exactament!

-M’ho expliques?

-Busco la paraula exacta de mi!

-Coi, és el que he dit! Et vols definir amb una paraula!

-No! El que vull és trobar la paraula exacta del que sóc.

-Déu meu! Ja m’he perdut! No sé perquè et pregunto res a vegades!

-Això dic jo!

-No, si encara ...... Com deia aquella dita....que l’u i el dos jugaven i el tercer va rebre...

-Som dos no tres! I la dita podria esser perfectament l'u i el dos jugaven i l'u va perdre...

-Jo sóc l’u?

-Noooo, tu ets el dos!

-Ai déu meu! No entenc res de res!

-Ets tu que em vas aconsellar a anar a clases de filosofia Diel!

-Ostia! Quin mal pensament vaig tenir! Ara les nostres converses no tenen mai final.

-No en tenen perquè sempre acabes desapareixent!

-Perquè tu vas aconsellar-me a anar a clases d’escapisme.

Moralina

No aconsellis! Aconsella't els consells que dónes als altres, a la fí són per a tu.