Tinc dues amigues, una és
vaga i indolent i l’altra n’és eixerida i treballadora. Una viu en un món
planer, sense cap vestigi de sots. L’altra viu en un món abrupte, ple de
muntanyes. Totes dues, no obstant, diuen que la vida s’ha de viure. Però cap de
les dues ha entès res, ja que encara desconeixen que la vida és per a participar-hi
i sentir-la en totes les seves facetes.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
dissabte, 14 d’octubre del 2017
Dues de moltes
Tinc dues amigues, una és
vaga i indolent i l’altra n’és eixerida i treballadora. Una viu en un món
planer, sense cap vestigi de sots. L’altra viu en un món abrupte, ple de
muntanyes. Totes dues, no obstant, diuen que la vida s’ha de viure. Però cap de
les dues ha entès res, ja que encara desconeixen que la vida és per a participar-hi
i sentir-la en totes les seves facetes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada