Importants sumes de sensacions inespecífiques em bolquen a l’abisme del no saber, pel fet de no tenir, i no rebre pel sol fet de no existir. Tal vegada, només tal vegada apareixerà una font de donar, això sí ,buida de prejudicis i pensaments.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada