Havia sortit a donar un tomb pel
barri, estava cansada de llegir i volia estirar una mica les cames. Anava
caminant tranquil·lament observant els aparadors, i en un d’ells va veure una
pedra de color magenta i verda i va entrar a preguntar el preu. No sabia que en
faria, però li agradava molt. La dependenta li va dir que no estava a la venda,
que era un accessori de decoració. Es va quedar un moment pensativa i va dir-li
que de totes maneres li podia vendre. La dependenta li deia que era impossible.
Ella insistia, però la dependenta no volia. Va demanar per l’encarregat i
aquest li va dir que allò que volia no estava a la venda per una senzilla raó;
no era una pedra, era l’amagatall de la fada de la botiga. Ella, incrèdula, va
dir-li que li presentés. Ell no s'hi va negar i va començar a cridar-la.... Els
crits, eren cada vegada més forts i alts..... La seva companya de pis la
cridava com una histèrica perquè li havia caigut al damunt el “biombo” de fusta
massissa. Era un dels tants somnis que tenia quan es quedava dormida a la
butaca llegint llibres estranys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada